I és que és impressionant veure com alguns súpers s'empesquen les excuses més vils per evitar donar la cara davant els mitjans de comunicació i protegir les seves identitats secretes, sobretot quan aquestes són ben diferents de la seva identitat de superheroi. Al número 328 de la col·lecció "Grey Men", de l'editorial Publicadora Social Comiquera, el Super-Monty, conegut súper-progre que té una identitat secreta més espanyola que el toro d'Osborne, començava fent un bon ús dels seus poders d'invisibilitat per no saltar a palestra televisiva, i en veure que la cosa no anava bé, feia ús de la seva super-barra per demanar un debat cara a cara en castellà contra en Mas-Man, i compensar així la seva habilitat infra-lingüística.
En Mas-Man, però, contraatacava treient part del seu Mas-arsenal pesant d'arguments electorals. Conegut integrant del Duet Fantàstic, en Mas-Man i el seu company, en Duran-Robin, estan habitualment ben sincronitzats, i són capaços d'escalar les altíssimes parets de la meseta central ajudats de la seva Mas-corda. Ara bé, a en Duran-Robin a vegades el perd l'afany de protagonisme i perd l'oremus, contradient en Mas-man (que, al cap i a la fi, és el protagonista del còmic) intentant esdevenir un superheroi de ple dret amb títol propi. Si llegiu el número 237 de la saga de l'Infinita Crisi de les Bombolles Immobiliàries, publicat per CiUx Còmics, veureu com en Mas-Man promet el concert econòmic als habitants de Cathaloniam City, però en Duran-Robin de seguida agafa el Mas-Micro i proclama que en Mas-Man els enreda, que això és impossible i ells ho saben, i tot perquè en Duran-Robin té un pla secret per convertir-se en un dels súpers de ple dret que habiten a l'àtic de l'edifici messetari central.
Si seguim el repàs a les novetats de còmic de la campanya, ens trobarem en Puigcercós Dues-Cares, estrella de l'editorial Esquerra. Com tothom sap, en Dues-Cares és un personatge d'origen radicalment independentista, però que a la vista d'una poltrona, la seva personalitat canvia completament, essent capaç de pactar amb qui faci falta, quan faci falta, i de vendre el seu antic mentor, tot per aconseguir més poder i influència sobre la societat civil i a dins el partit. No comptava, però, amb l'astúcia d'en Super-Monty, que en el gran Crossover entre 3 editorials (PSC, Esquerra i Iniciativa Veritable) no dubta a sotmetre'l als seus designis. I és que el súper-equip que combina herois de les tres editorials és un poti-poti força inestable, en què els guionistes d'una i altra editorial no s'han acabat de posar d'acord en quin rumb ha de seguir la col·lecció. Sembla que després de l'últim desacord entre Governeishon Man (de dia, el tímid senyor Ausàs, de nit l'implacable conseller de Governació) i el Súper-Monty, mantenir l'acord entre la Publicadora Social-Comiquera i l'editorial Esquerra pot resultar complicat, així que cada cop els personatges de cada editorial van més a la seva... i és que al cap i a la fi, en temps de campanya!
Parlant de l'editorial Iniciativa Veritable, els lectors estan una mica desorientats amb el canvi de protagonista de la sèrie "El Camaleó", un personatge que, com el seu homònim, és verd però que pot canviar de color segons li convingui, per fondre's amb l'ambient. Fins ara, el seu protagonista era el gracienc Xoan Saura, en la seva identitat secreta casat amb la maligna Anti-Sistema, però que gràcies al seu full de serveis va aconseguir que el nomenessin capitost de la Munió Orgànica de Senyors Sobradament Organitzatius i Solidaris, o M.O.S.S.O.S. A hores d'ara, en Xoan es troba tan absorbit per la seva monumental tasca, que amb prou feines pot posar-se el seu super-vestit de Camaleó. Així és que els guionistes de l'editorial IV van decidir retirar el personatge, i que el seu llegat perdurés en la figura del Nou Camaleó, un noi jove amb moltes idees, que no dubtarà a camuflar-se amb l'entorn majoritari per participar a tots els possibles futurs Crossovers entre les editorials PSC i IV.
Després d'això, hi ha un parell d'editorials que continuen com sempre: la Punyetera Publicadora continua amb els guionistes de la vella escola, que porten més de 50 anys amb els mateixos arguments i diàlegs, i no n'aprenen mai. Tot i així, té un públic reduït però fidel, que últimament es manté força estable. Veurem com li va al nou personatge, l'increïble Alícia Sonora-Cantarella, que tot i ser víctima d'uns malignes cirurgians plàstics, té la capacitat d'improvisar discursos xenòfobs per Badalona i anticatalanistes allà on facin falta, sempre d'acord amb el que diguin els seus guionistes, és clar. Després l'editorial underground Ciudadanos, que va tenir molt ressò per ser la primera editorial de còmics que portava l'erotisme a les portades i pancartes, però que va tenir unes vendes penoses i va estar a punt de plegar quan els socis de la junta es van barallar entre ells. Caldrà veure si són capaços d'aguantar, perquè és de les poques editorials que només publica en monolingüe i això redueix molt el mercat.
Una altra novetat del sector underground és la de l'editorial Punyeteros x C*llons, una colla d'arreplegats que, després d'una intoxicació etílica per ratafia en mal estat (o per amanita muscaria, que estem en temporada i també pot ser), van decidir readaptar clàssics alemanys i espanyols dels anys 30, cosa que (esperem, perquè el guió de base és nefast) no tindrà gaire repercussió en les vendes de l'editorial. La història més forta de l'editorial, que anuncien a un munt de cartells gràcies a uns mecenes secrets (qui s'atreviria a dir que paga una porqueria semblant?) és la d'Anglada el Terrible, un regidor osonenc que amb l'ajut d'uns tertulians del sistema Intereconòmic, vol dominar el món i fer fora tots els que no són com ell (és a dir, tots els humans en general).
Per últim, acabarem fent un repàs de les novetats de les editorials Independents, que com passa al cinema, són les úniques amb propostes originals i que trenquen amb la línia editorial generalitzada:
D'una banda tenim l'editorial Solidària Independent, que tot i les presses per treure el número 1 de la seva col·lecció principal, sembla que van forts i s'han permès rebutjar una oferta de compartir recursos amb l'altra editorial independent del país, que té una trajectòria més dilatada i amb una base d'afeccionats ben consolidada. La proposta d'aquesta editorial es diu "Tres en un Burro (Català)", i explica la història de tres comediants que, venint de sectors molt diferents de la societat, es pugen a un burro i no en baixen ni per anar al lavabo. La situació dóna peu a diferents situacions dignes del gran Fellini, com ara que els comediants no poden anar a festivals independentistes populars perquè el burro no pot saltar un fossat, o que una colla de periodistes eixelebrats va tirant articles al cap del genet que mena el pobre burro, de manera que l'animal (el ruc, no el genet) no sap ni quina paret toca. Altres gags no estan tan encertats, com el de que el primer genet vol acceptar ruc-estopistes, però el segon i tercer genets els fan fora a patades quan s'acosten a la montura. En definitiva, una proposta còmica i original que estem segurs que tindrà més sort que els còmics underground que hem esmentat abans.
I el bo i millor per acabar: l'editorial Reagrupament presenta el seu títol estrella en format digital, ja que pràcticament tots els diaris han rebutjat la inclusió de les aventures del Doctor Carretero i companyia en les seves pàgines. Al crit de "Catalans, Reagrupeu-vos!", aquest conjunt patriòtic de veritables super-herois sembla que pot estar per tot el territori nacional alhora, es multipliquen per mirar d'ajudar contra la plaga d'espanyolitis que arrasa la consciència nacional del país. Hem dit veritables super-herois perquè aquests no porten malles de colors i no són milionaris que visquin de renda, ans al contrari, són treballadors, professionals i que estan disposats a donar-ho tot pel seu país, Catalunya. Els guionistes de l'editorial són llestos i toquen de peus a terra, sense recórrer als arguments còmodes i que ja tenen un mínim assegurat de vendes, s'estimen més arriscar per captar el públic que ja està cansat de la cantarella de sempre i de les històries suades. Això si, alerta amb la SGAE, que sembla que hi ha molta gent que vol piratejar el contingut dels seus còmics... veurem com acaba tot. De moment, l'entrada de l'editorial als mitjans digitals ha estat un èxit, i sembla que molta gent es belluga per anar i col·laborar amb les activitats que l'editorial planifica des de la xarxa 2.0. Des d'aquí, només podem fer que promoure i donar a conèixer les activitats i els arguments d'aquesta editorial, i esperar que a l'hora de la veritat, Reagrupament obtingui un gran èxit de crítica (ja el té) i de públic.
Moltes gràcies.
