Setmana mogudeta per un parell de temes d'interès nacional, com són la oferta d'oci en català, i la possibilitat que ens encolomin els detritus nuclears de tota la península. Alerta: la cosa porta i portarà cua.
D'una banda, tenim uns senyors, que d'ara endavant anomenarem individus per no atribuïr-los les acepcions positives de la paraula senyor, que pertanyen a l'associació de distribuïdors de cinema, i que són quatre gats ben avinguts que es reparteixen entre ells tota la distribució de pel·lícules de l'Estat. Aquests quatre gats són molt amics d'uns altres quatre, que són els propietaris de les sales de cinema, i que encara segreguen bilis de quan el govern els va dir que no podien negar l'entrada a la sala de manjar o begudes comprades fora del cinema. Llavors semblava que s'esdevindria l'apocalipsi i que tots els cinemes ens tancarien: no va ser així, i van aprofitar per pujar-nos el preu de les crispetes i la beguda comprats al cinema.
I ara tampoc no ho serà.
El fet és que aquests individus ara vaticinen que si ara hi va poca gent, al cinema, encara n'hi anirà menys quan es faci efectiu el doblatge del 50% de les pel·lícules al català. I jo em pregunto: se n'adonen, aquests senyors, que si la gent no va més al cinema és perquè el preu ha esdevingut gairebé prohibitiu? I aquesta opinió no és meva, està força consensuada entre les meves coneixences. Tot i consumir menys cinema que abans, he de reconèixer que si puc triar en veure una pel·lícula en català o en castellà, triaré la versió catalana, tot i que jo acostumo a veure-les subtitulades (per allò que les sessions matinals en V.O.S. són un euro més barates, dieu-me garrepa, però és una qüestió de principis).
Pel que fa a les nuclears... es critica a Rafael Vidal, l'alcalde d'Ascó, per proposar el seu poble com a ubicació del cementiri de residus nuclears (diguem-ne cementiri, diguem-ne abocador, diguem-ne planta de tractament, transferència i emmagatzematge). El que la gent que critica no veu (o no vol veure, o no reconeix que ho veu) és que, per un poble petit com Ascó, una instal·lació d'aquestes característiques és com si et toqués la loteria. Només les taxes ambientals que podrà aplicar l'ajuntament sobre l'abocador li donaran una nova vida a la caixa de l'Ajuntament d'Ascó.
Com a ciutadà català, i des del meu punt de vista de tècnic de qualitat, medi ambient i prevenció de riscos laborals que sóc, no em tranquilitza que s'instal·li un cementiri nuclear al principat. També sóc conscient que en un lloc així, igual que a les centrals, es controla absolutament tot el que hi passa, i que s'és inflexible amb les normes de seguretat... com a mínim a priori. Però també crec que, si fos un habitant del poble, i tingués a tothora la silueta sinistra de les torres de refrigeració al damunt, tant me faria que em poséssin un magatzem de residus al pati de casa... tenint dues centrals operatives (i que en ocasions, fan catúfols) a la cuina, si això ha de reportar beneficis immediats al poble.
D'opinions, tantes com persones. Però vigilem que no ens l'encolomin abans que no ens independitzem, que després a veure qui els torna els residus emmagatzemats "provisionalment".
Oriol Ferrerons.
