El saben, aquell que diu...?

Un senyor amb barba i puro, que es diu Rajoy, i que resulta que viu al seu món "rojigualdo", ara diu que poden forçar un pacte PSC-PP a Catalunya. Aquest senyor resulta que, conscient o inconscientment, està plagiant una idea de l'Albert Ribera, aquell que fa 4 anys ens va regalar la seva anatomia, ho volguéssim o no, en els cartells electorals. I què deia, l'Albert Ribera? Que C's podria pactar amb el PP per aturar el desastre independentista. Però clar, la proposta és poc menys que utòpica, si ens posem a comptar escons.

Ara bé, la Proposta d'en Rajoy podria funcionar des del punt de vista dels escons si es portés a terme avui mateix. Després del 28-N, caldrà veure-ho. Tinc moltes esperances posades en que, parlant en plata, la nata que es fotrà el PSC a les urnes serà antològica, amb Corbacho o sense, i que no sumaràn ni amb calculadora.

El tema, però, és que aquí el senyor de la barba i el puro s'escolta la gent equivocada. I no vull dir que s'escolti en Ribera, que ja deu tenir problemes perquè l'escolti ningú, vull dir que al partit de'n Rajoy hi ha un altre senyor amb barba, en Mayor Oreja, que té unes idees i una visió peculiars de com funciona el món, i amb tant discurs kafkià, li deu haver menjat l'orella (la de'n Rajoy, no la de'n Mayor) fins que el cap de llista del PP al congrés ha vist el món com ell se l'imagina. És a dir, uno, grande, libre, y rojigualdo.

Però si més no, els senyors amb barba han comès uns quants errors de càlcul:

1. Han subestimat la mala llet que genera una campanya anticatalanista en el personal, i s'obliden que ara ja no només n'hi ha una (la seva), sinó que també hi ha els C's i els nois de PxC, que es dedicaran a estendre bilis allà on compareguin. El català, acostumat a la bona gastronomia del país, no és massa partidari de la bilis (per no dir gens), així que és previsible que hi hagi un efecte rebot, i que més gent vagi a les urnes a no votar-los a ells.
2. Han fet un mal càlcul amb el PSC, d'una banda, confien a que voldran seguir manant (i què n'és de còmoda, la poltrona), però també confien en què voldran fer-ho a qualsevol preu. I no és així. A can PSC saben que un pacte PSC-PP, a banda de produïr butllofes en casa pròpia (i alguna defecció), els condemnaria a perdre una gran part de l'electorat, perquè...
3. Catalunya no és Euskadi. No tenim un grup mal dit terrorista (com tots els entesos saben, no ho són, de terroristes, només són un grup de mafiosos aficionats, menyspreat pels autèntics mafiosos, tal i com explica Roberto Saviano, que ningú discutex que és un entès en aquest tema). La gent no està predisposada en contra del nacionalisme a causa de la violència, bàsicament perquè no en fem. Aquí som capaços de juntar més d'un milió de persones clamant pel reconeixement de Catalunya com a Nació al centre de Barcelona i que no hi hagi cap aldarull.
4. I com que no hi ha violència, aquí no podràn passar-se per l'engonal 100.000 vots dirigits a formacions independentistes amb l'excusa d'il·legalitzar-les perquè són violentes.

I per tots aquest motius, és d'esperar que els surti el tret per la culata, i que tota aquella gent que va sortir al carrer vagi a votar el 28-N, que tot i ser una data el més allunyada possible, a veure si s'apavaiga el rampell independentista, hem de tenir confiança en què serà una data en què es començarà a girar la truita. I que si no és ara, sigui d'aquí a quatre anys, en el 300 aniversari de l'entrada de tropes espanyoles a Barcelona amb ànsies d'anorrear culturalment i física un país i una gent, en que podrem dir, amb veu ben alta, mirant cap a Madrid: "A cagar, a la via!"