dimecres, 22 de setembre del 2010

La màgia de les enquestes

I seguirem l'activitat electoral, aquesta frenesia que ens ha agafat a tots ho vulguem o no, i que durarà fins cap allà al 28-N. Els partits tradicionals (amb representació parlamentària), de moment no fan sinó afegir llenya al foc, dient que els altres són molt dolents i que ells tenen la solució a tot. El resultat és que si hom només es fixa en els comentaris negatius, acaba esfereït només de pensar en les opcions que se li presenten.

Afortunadament, hi ha gent de principis i que té les coses clares, grup del que formo part. Per això, quan ahir em van trucar per telèfon per a fer-me una enquesta "sobre actualitat" que podia durar uns "20 o 25 minuts", i amb una operadora castellanoparlant, vaig decidir arriscar-me i deixar que em fessin les preguntes necessàries. Vaig pensar que tot fos per espatllar-los la mitjana de l'enquesta, que a L'Hospitalet sí que hi havia independentistes empadronats, però que si jo rebutjava participar en l'enquesta i per mala sort, tota la resta de patriotes rebutjaven participar, sortiria que no n'hi havia cap. Així que hi vaig accedir.

Però com diria el senyor Monegal, de BTV, ah! Alerta! Que les enquestes no són el que semblen! Van estar fent preguntes de valoració del govern actual, les mesures que havia pres, etc. Evidentment, em deixaven triar entre "buena, no tan buena, regular, no tan mala, mala". En més d'una ocasió vaig dir a la noia: "y la opción nefasta no aparece? porque creo que mala se queda corta". Fins aquí bé.

Tot seguit, em van començar a fer preguntes de valoració sobre líders polítics. Per a la meva sorpresa, Reagrupament (i Carretero), i Solidaritat Catalana (i en Laporta) sí que hi sortien, i vaig respondre en conseqüència, valorant bé aquells líders que aposten per la independència de veritat (i dic de veritat, perquè no sé si a en Puigcercós se'l creu algú quan diu que són independentistes, però jo no, no després d'en Monty). Curiosament, l'enquesta només anomenava en Jan Laporta com a líder indiscutible de SC, mentre que en López Tena i l'Uriel Beltran no apareixien per enlloc. Però bé, cap problema.

A continuació, vam passar a un altre tipus de preguntes, aquelles de "fulanito de tal dice que bla, bla, bla... eso le hace estar más o menos a favor suyo?". Diguem que aquí gairebé tot es va centrar en preguntes sobre afirmacions del ( lamentablement, encara) president Monty I d'Iznájar, i de'n Laporta. I aquí torno a dir: Ah! Alerta!

Perquè resulta que algunes de les afirmacions que atribuïen a en Joan Laporta (que no dubto que les hagi fet) eren xifres econòmiques de balances fiscals i dèficit anual tretes dels informes del Cercle Català de Negocis, que està bé que es facin servir, que per això treballa aquest grup de patriotes, però que les atribueixin com a paraules de'n Joan Laporta exclusivament, quan aquestes xifres són allà per tothom, i sabent que els companys del CCN les hi posen per tothom, em sembla un menyspreu de cara al propi CCN. Podrien haver plantejat la pregunta com: "estudios serios y contrastados hechos por una reputada organización de economistas demuestran que..." i acabar "esto hace que se plantee votar a un partido independentista, o cree que es mejor que todo siga igual?". Atribuïr això a en Joan Laporta em sembla una manera subtil de fer campanya electoral dins d'una enquesta aparentment imparcial (si algú et diu "ei, que t'estan fotent la cartera!", te'l creus automàticament i et gires a veure si és veritat, oi?).

I després va arribar el discurs polític de SC, és a dir, el de "Laporta dice que hay que buscar la regeneración democrática, etc." Em va semblar una pregunta també mal formulada, sense entrar a mirar si primer és l'ou o la gallina, podríem dir que "Els partits independentistes (Reagrupament i SC) aposten per una regeneració política, etc". És més fidel a la veritat, i no entrarem a dir qui va ser el primer a dir-ho en els seus programes.

Va haver-hi tota una tanda de preguntes d'aquestes, atribuïnt tot d'afirmacions a Laporta i saber si això feia que el recolzés més o no. Com li anava repetint a la noia, "escolti, és que l'únic que diu això no és en Laporta, això també ho diuen des de Reagrupament!". Evidentment, si l'únic en clamar per la independència i la regeneració democràtica fos en Laporta, em veuria obligat a recolzar-lo, però Reagrupament rema en aquesta direcció des que es va constituïr. Dit això, no negaré que em sembla un error molt gran (mastodòntic, escolti) el no haver estat capaços d'articular una candidatura unitària pel parlament, cosa que en definitiva afavoreix els partits de sempre (que ja hi compten, amb la llei d'Hondt, que és la que, legislatura rere legislatura, els fa esgarrapar escons que no s'han guanyat). Com diuen els mesetarios, "divide y vencerás" (miri si en fa de temps, que ho saben i ho apliquen!).

Finalment, tota una altra carretada de preguntes que doneven a escollir entre "solucionar la crisis", "realizar planes de empleo", "rebajar los impuestos", "hacer más gasto en infraestructuras", o bé la independència de Catalunya. Com jo mateix vaig anar repetint un cop i un altre, "senyoreta, això que em diu és una pregunta trampa... el dia que siguem independents, podrem fer això altre que em diu, i amb més garanties que si ho hem d'articular des de MadriZ".

M'agradaria saber si aquesta enquesta que em van fer sortirà publicada a algun lloc, i si és així, m'agradaria saber exactament com hi sortiran reflectides les respostes que vaig donar. Com si ho veiés: "Reagrupament puede tener opciones a entrar en el Parlament, aunque el líder más valorado es Joan Laporta" (evident, si les alternatives que em donen per triar són en Monty o la Sánchez-Camacho, i en Carretero no hi surt per enlloc).

La màgia de les enquestes! Oooooh! Una medalla!