Clar i Català.

Setmaneta moguda, aquesta última, amb el sidral organitzat per la dimissió en bloc del doctor Carretero & cia, la subseqüent dimissió dels quatre que quedaven, i la posterior reincorporació del doctor a la directiva. Abans de dir res més, vull fer constar que si estic a Reagrupament és exclusivament per dos motius: el més important, evidentment, és que desitjo la independència del meu país, i el segon, però que tampoc no li va gaire darrere en importància, és que al capdavant del moviment hi ha el doctor Carretero.

Ell parlava clar quan des d'ERC censuraven les seves intervencions, per "molestes" o "poc adequades". Potser per això mai no vaig acabar militant a ERC, perquè veia que la cúpula feia massa subterfugis i maniobres per distreure el personal, mentre els dirigents feien el que els petava.

Si hi ha una cosa que m'agrada, en tots els àmbits de la vida, és parlar (i que em parlin) clar i català. Encara que a voltes pot resultar desagradable, m'estimo més la crua veritat que no pas una mentida pietosa, que a llarg termini m'ocasionarà el mateix dany que si hagués sabut la veritat de bon principi, però amb interessos, i l'afegit de sentir-me traït. Cas flagrant: els tripartits amb ERC. Abans que facilitar la formació del primer tripartit i aguantar 4 anys de maragallades, m'hauria estimat més votar a CiU, o fins i tot al partit caló, ja que ens hi posem.

Una de les columnes d'opinió que acostumo a llegir sens falta cada dia és la del senyor Salvador Sostres, que no acostuma a mossegar-se la llengua per ningú, i diu sempre la seva opinió tal com raja. És a dir, clar i català. Un dels seus mèrits indiscutibles és l'amor que sent pel país, a banda de la seva qualitat literària. I tot i que la seva llista de detractors és enorme, també ho és la de la gent que el llegeix cada dia, tant si hi està d'acord com si no. I una altra cosa de les que li valoro, és que quan fa de periodista, ho fa de manera justa, remetent-se als fets, i fent preguntes incòmodes quan entrevista algú.

Per això, quan vaig llegir la seva columna titulada "La Faldilla Nacional", que fa referència als fets que havien motivat la dimissió en bloc de dissabte, no vaig poder per menys que preocupar-me. I tot i que el mateix Sostres aclareix uns quants dels punts al seu article d'avui, "Convergents i Reagrupats", no puc per menys que preguntar-me si no té part de veritat, i tot i que el doctor Carretero continua tenint la meva confiança per liderar el projecte de Reagrupament (repeteixo, si no fos ell al capdavant, probablement ni tan sols estaria oficialment reagrupat), agrairia que es pronunciés oficialment sobre el que comenta el senyor Sostres.

Sense embuts, clar i català, com ha de ser.