Maragallades 2.0

Ben retratadet ha quedat aquesta setmana el conseller d'educació. Quan tothom començava a trobar a faltar les sortides de to de l'expresident (que admetem-ho, si bé eren totalment improductives, com a mínim distreien el personal i donaven material als guionistes del Polònia), resulta que al seu germà li agafa la vena i apa! en deixa anar una de l'alçada d'un campanar (i que tothom sap però ningú del PSC vol admetre).

Reitero: tothom ho sap. Com allò del 3% que va dir l'expresident en aquella memorable sessió al parlament. És un elefant intentant esmunyir-se discretament per una botiga de porcellana de Lladró. La destrossa que quedarà després del succés fara feredat. Exactament com ha passat aquesta setmana després que el president Montilla agafés el paper de gran caçador blanc i li fumés dos trets a l'elefant, és a dir, que li piqués la cresta al conseller Maragall, intimidés al conseller Castells (que personalment, crec que és de les poques persones més o menys assenyades que té el PSC avui en dia) i cridés a l'ordre al govern en general. Estratègia bàsica. Com allò del puny de ferro en guant de seda, però sense el guant de seda.

Ara bé, posats a deixar anar animalades de manera espontània, els podria agafar un rampell d'aquests i demanar públicament al president que es deixi de punyetes i declari la república catalana, a dins (o bé a fora, que ja no vindria d'aquí) de l'estat espanyol, com va fer en Macià en el seu dia. Aquesta maragallada sí, que la subscriuria. I pagaria per veure les cares d'en Monty i en ZP.