Wagner, Llibertat, Olor.

A la gran pel·lícula que és Apocalypse Now, hi ha aquella escena en què la tripulació del Capità Willard, es troba amb el novè de "cavalleria", comandada pel Tinent Coronel Kilgore. En Kilgore, en assabentar-se que dins la tripulació hi ha en Lance Johnson, un surfer professional, decideix aturar-se un moment a la desembocadura del riu Nung, perquè en Lance pugui mostrar-los el seu art. Problema? Hi ha un risc elevat d'ésser atacats, perquè el delta pot estar ple de tropes enemigues, i el petit poblet de pescadors que hi ha a la platja podria ésser un cau de vietcongs. La solució, una de les escenes més famoses de la pel·lícula, i que ha donat la volta al món infinitat de cops, és un vol rasant amb els helicòpters, que fan sonar a tot drap la cavalcada de les valkíries de Wagner pels altaveus que porten, mentre metrallen indiscriminadament el poblet, suposadament capturat per l'enemic. Segons explica el Tinent Coronel, això torna bojos els enemics ocults. Com que li fa l'efecte que alguns guerrillers han pogut fugir a la vegetació que envolta el poblet, en Kilgore procedeix a fer bombardejar tots els arbres i arbustos de la zona amb napalm, per anorrear aquest enemic invisible que podria estar esperant per atacar-los. La frase que diu a continuació també és de les més famoses de la història del cinema: "M'encanta la olor de napalm pel matí... lo olor, saps, aquella olor de benzina... fa olor de victòria!"

Salvant les distàncies, ara no som pas en guerra, no una guerra física en tot cas, però sí que és una guerra psicològica de desgast. La caverna messetària fa servir tàctiques de guerrilla contra Catalunya: d'una banda, ataquen per la via judicial, recorrent lleis orgàniques ja aprovades pel Parlament i pel Congrés dels Diputats. D'altra banda, miren de desmoralitzar el personal tergiversant la realitat, dient que si ací es persegueix el castellà, que si als ciutadans espanyols se'ls tracta malament a Catalunya... tot plegat, sopars de duro.

Després, comencen a aparèixer grupuscles subversius, que miren de ficar la por al cos de la gent, fent-li veure fantasmes arreu. Perquè a una ciutat model d'integració com és Vic apareix un partit polític que fa bandera de la xenofòbia? Pel mateix motiu que en un país ocupat com és el nostre, on la llengua pròpia pugna per no caure davant una llengua forània, una colla de Capsigranys (o C's) afirma que la forània està en inferioritat de condicions i cal promoure-la. Segur que les 30 monedes de plata les han invertit a Caja Madriz.

Sé que molta gent arreu del país veu els Estats Units amb recança o menyspreu, però tot i els seus defectes, Estats Units és un país modern que té moltes virtuts. Una de les quals, defensar allò que és seu. Potser perquè no tenen el patrimoni cultural mil·lenari que tenim aquí, saben valorar les coses que tenen. Han fet de la llibertat individual una bandera, i la porten fins a les últimes conseqüències, barallant-se amb qui calgui per mantenir-la. És cert que de tant en tant la vessen i es fiquen en llocs que més valdria no haver tocat, però errare humanum est, i de fet, si no fos per ells i per l'Otan, els Balcans (aquí, tot tombar la cantonada) encara seguirien en conflicte, mentre la Unió Europea tindria un comitè de savis rumiant què se n'ha de fer. I ells ho saben. Recordem en una altra pel·lícula, Independence Day, com després de muntar una defensa contra els alienígenes, els americans comencen a explicar el seu pla per telègraf. Un dels talls mostra uns soldats europeus (ara no recordo si francesos o alemanys) que estan rebent el pla, i un d'ells diu: "Són els americans! Ja era hora que algú fes alguna cosa!"

Potser caldria, per tant, fer una mica com Estats Units i començar a defensar el que és nostre. Prendre aquell posat tan ianqui de les pel·lícules i dir: "Fins aquí hem arribat! Ara toca passar a l'acció!". Cal abandonar aquesta actitud, aquest "algú farà alguna cosa", aquest "ja vindrà algú a treure'm les castanyes del foc".

Cal fer, sense entrar en conflictes bèl·lics, òvbiament, el mateix que el Tinent Coronel Kilgore. Fem dels Segadors el nostre Wagner! "Que tremoli l'enemic", diem... A veure si és veritat. Fem de la pura veritat el nostre napalm. Llancem les dades de l'expoli que sofrim contra les masses indecises, expliquem-los la veritat sobre la persecució al català, fem-los veure que fora d'aquí se'ns menysprea i se'ns veu com a ciutadans de segona. Cornuts i pagant el beure, estem. Cap persona amb dos dits de front pot conèixer aquestes dades i no creure que la independència és el millor que li pot passar a Catalunya. Com tants cops ha dit el Doctor Carretero, la llibertat no es dóna, es pren.

Flairem la llibertat, i agafem-la! El proper dia 28, a les urnes, en tenim una oportunitat: no la malgastem!